VisualCubing
La primera vegada que algú et diu "gira la R", el normal és girar la cara que tens més a prop de la mà dreta. I t'equivoques. No perquè siguis maldestre, sinó perquè ningú t'ha explicat la regla abans de donar-te l'ordre — i aquesta regla, un cop la saps, ja no se t'oblida.
No són colors, són posicions
El primer que cal deixar anar és la idea que R és "la cara vermella" o U és "la cara groga". No. Tant se val l'esquema de colors que tingui el teu cub: R és la cara que et queda a la dreta en aquest moment, F és la que tens de front, U la de dalt. Són sis lletres — U, D, F, B, R, L, per amunt, avall, davant, darrere, dreta i esquerra — i totes sis es defineixen respecte a tu, no respecte al cub. Per això quan gires el cub sencer per mirar-lo des d'un altre costat, les lletres no canvien de lloc: canvies tu de lloc, i la R continua sent la que tens a la dreta.
L'apòstrof no és un adorn
Una lletra sola, com R, vol dir girar aquesta cara un quart de volta en el sentit de les agulles del rellotge, mirant la cara de front. La mateixa lletra amb un apòstrof, R', és exactament el gir contrari: un quart de volta cap a l'altre costat. No és una nota a peu de pàgina ni un matís per a experts — és la meitat del llenguatge. Una fórmula que confon R amb R' no falla una mica, falla del tot.
I de vegades apareix un 2
R2 no és "gira la R dues vegades seguides" en el sentit de dos moviments: és un gir doble, mitja volta d'una sola vegada. El resultat és el mateix lloc al qual arribaries girant R dues vegades, però s'escriu i es pensa com un sol moviment. Amb això ja tens les tres peces: la lletra diu quina cara, l'apòstrof diu cap a on, el 2 diu quant.
La resta són variacions del mateix truc
Si el teu cub té més de tres capes per costat — un 4×4, un 5×5 — et trobaràs minúscules o una w enganxada a la lletra, tipus Rw. És el mateix de sempre però movent dues capes alhora en comptes d'una. I si algun dia practiques a cegues, apareixeran M, E i S per als talls del mig. Cap d'aquestes variants canvia la regla de base: continua sent una lletra, un sentit i una quantitat.
No cal memoritzar res d'això llegint-ho
Això s'entén molt més ràpid tocant-ho que llegint-ho. Per això a la pàgina de Notació tens un cub 3D de veritat al davant: prems R, veus el que gira; prems R', veus que desfà el que acabes de fer. Dos minuts allà valen més que rellegir aquest article tres vegades.
I si en algun moment et trobes un Pyraminx o un Skewb, no donis per fet que la notació és la mateixa: allà les lletres anomenen vèrtexs, no cares, perquè són aquests els que giren. Val la pena fer-hi un cop d'ull encara que només sigui per curiositat — s'entén en el mateix parell de minuts.