VisualCubing
Tria el teu nivell, el teu cub i comença a resoldre
El cub de Rubik original: 43 trilions de combinacions i una sola solució. Sembla que calgui ser un geni, i és tot el contrari — ningú resol un cub pensant: s'aprèn un mètode, es repeteix i acaba sortint fàcilment. Aquí en tens tres, ordenats de menys a més fórmules, i en tots pots girar el cub 3D tu mateix mentre el mires i el compares amb el teu.
El més conegut després del 3×3, i el que gairebé tothom subestima: sembla de joguina, però té 3,6 milions de combinacions. No té centres ni arestes, només vuit cantonades — així que tot el que has après al 3×3 aquí et serveix. És també on abans es nota el salt: es comença resolent-lo en un minut i s'acaba baixant de cinc segons.
El primer cub que trenca les regles que ja sabies: els centres no estan fixos i cada aresta està partida en dues, així que pot quedar-se en posicions que en un 3×3 són literalment impossibles. La bona notícia és que no cal aprendre un mètode del tot nou — amb uns passos senzills es redueix a un 3×3 i s'acaba amb el que ja saps. Només apareixen dos casos nous, les paritats, que és just on molta gent ho deixa: aquí les tens explicades una a una, amb el cub 3D al davant.
El segon cub gran, i comença amb una bona notícia: aquí el centre de cada cara torna a estar fix, igual que en un 3×3 — justament el que li faltava al 4×4. El que sí cal construir és el que l'envolta: cada centre té vuit peces soltes, i cada aresta es parteix en tres. Es redueix a un 3×3 amb el mateix mètode que el 4×4, i al final només apareix un cas nou, la paritat — més senzill que els dos que porta el 4×4.
El primer trencaclosques del lloc que no és un cub, i el més agraït de tots: es resol el mateix dia que l'agafes. Un tetraedre té 933.120 combinacions — davant dels 43 trilions del 3×3 — i la meitat de les seves peces es col·loquen sense una sola fórmula, només girant amb la mà. Les quatre cantonades giren soltes i no arrosseguen res, els quatre centres mai canvien de lloc, i tota la feina de debò són les sis arestes.
L'altre trencaclosques de gir per vèrtexs, germà del Pyraminx però amb forma de cub. Quatre eixos de gir, girs de 120°, i uns tres milions de posicions. Les vuit cantonades giren al seu lloc i els sis centres només canvien de lloc, mai d'orientació. Tot el mètode es fa amb un únic bloc de quatre moviments —el sledgehammer— repetit i apuntat amb girs de canell.
Principiants
Capa a capa, amb molt poques fórmules: creu blanca, cantonades, segona corona, cara groga i últims passos. En uns dies resols el teu primer cub de veritat, raonant amb ell a la mà, no imitant un vídeo.
Intermedi
F2L, OLL i PLL resolts en dues passades cadascun. Molts menys casos per memoritzar que en el CFOP complet i gairebé la mateixa velocitat: és amb el que molta gent baixa de 30 segons.
Avançat (Fridrich / CFOP)
F2L complet, OLL i PLL d'un sol cop d'ull i fórmula. Més casos per memoritzar, però sense sostre de velocitat: és el mateix mètode amb què es baten rècords mundials.
Principiants
Munta la primera corona a intuïció, sense fórmula fixa, i resol l'última capa amb una única eina que ja coneixes si véns del 3×3: el mateix Sune per orientar les cantonades i el mateix cicle per permutar-les.
Ortega
Resol una cara completa a intuïció, orienta l'última capa sense mirar els laterals (OLL) i permuta les dues capes alhora (XLL). Més fórmules que Principiants, però molt més ràpid: és el mètode amb què es baixa dels 5 segons.
Avançat (CLL)
Un únic algorisme resol la cara i permuta l'última capa alhora, sense passos intermedis. 42 casos per memoritzar, però és el mètode més ràpid possible en 2×2.
Reducció
El mètode de sempre per al 4×4: munta els sis centres, apareix les dotze arestes dobles i a partir d'aquí resol-lo com un 3×3 normal. Només afegeix dos casos nous al final, les paritats.
Yau
La mateixa Reducció amb les fases reordenades, que és el que fa servir gairebé tot el top mundial: munta la creu del 3×3 abans d'aparellar les arestes i, a partir d'aquí, ja no la desfàs. Dona per sabuda la Reducció.
És el teu primer cub? Abans de triar mètode, passa't per Notació: en cinc minuts sabràs quines peces té el cub i com llegir qualsevol fórmula d'aquestes pàgines.
Anar a Notació →És el teu primer 2×2? Abans de triar mètode, passa't per Notació 2×2: en cinc minuts sabràs com es mou aquest cub (és un subconjunt de la notació del 3×3, així que si ja la saps vas sobrat).
Anar a Notació 2×2 →Abans de començar convé tenir clara la notació del 4×4: els moviments amples (Rw) i la capa interior (2R) no existeixen en un 3×3, i totes les fórmules d'aquesta secció els fan servir.
Veure la notació del 4×4 →Reducció
El mateix mètode que el 4×4, adaptat a un cub amb centre fix: munta els sis centres amb una eina i les seves variants (no són casos solts per memoritzar), aparella les dotze arestes i resol-lo com un 3×3 normal. Al final només apareix un cas nou, la paritat.
Yau5
La mateixa Reducció amb les fases reordenades, la que fa servir el top mundial de 5×5: muntes els dos centres oposats i la creu del 3×3 abans d'aparellar la resta, i a partir d'aquí ja no la desfàs. Dona per sabuda la Reducció.
Abans de començar convé tenir clara la notació del 5×5: els amples (Rw, 3Rw), la capa interior (2R) i la capa central (M E S) no existeixen igual en un 3×3, i totes les fórmules d'aquesta secció els fan servir.
Veure la notació del 5×5 →Capa a capa (LBL)
La mateixa idea que Principiants de 3×3, aplicada al tetraedre: primer l'esquelet —centres i cantonades— sense cap fórmula, després la corona de baix, i a dalt només queden tres arestes que es resolen amb dues fórmules. Cinc fórmules en tot el mètode i cap no passa de vuit moviments.
Keyhole
Li dóna la volta a l'ordre: construeix primer la punta de dalt deixant una aresta sense posar, i fa servir aquell forat com a clau per orientar els centres de baix sense desfer res. És el salt de concepte que al 2×2 va fer Ortega — no es tracta de memoritzar més, sinó de mirar el trencaclosques d'una altra manera.
L4E
El mètode amb què es competeix. Col·loques una V —dues arestes de baix— i resols les quatre que queden d'una sola vegada, sense passos intermedis. Són 36 casos repartits en 19 targetes, perquè la meitat van de dos en dos: cada cas i el seu mirall comparteixen targeta, i la seva fórmula és la mateixa canviant les L per les R. Cap no toca el vèrtex del darrere.
Si és el teu primer Pyraminx, convé començar per la seva notació: els quatre eixos (U, L, R, B), els girs de 120° i la minúscula que mou només la punta no funcionen com en un cub, i totes les fórmules d'aquesta secció els fan servir.
Veure la notació del Pyraminx →Principiants
Una sola fórmula en tot el mètode. Muntes la cara blanca a mà —sense fórmula, només girant— i a partir d'aquí encadenes el sledgehammer amb si mateix, girant el Skewb entre repetició i repetició, fins a orientar les cantonades de dalt, col·locar el centre groc i rematar els centres que faltin.
Intermedi
El mateix mètode fusionant dos passos en un: en lloc d'orientar les cantonades de dalt i després col·locar el centre groc, es fan alhora. Onze casos, tots amb el sledgehammer apuntat al vèrtex de dalt —a la dreta o a l'esquerra—, sense fer servir mai el moviment incòmode. El que es guanya no són moviments, són parades.
Si és el teu primer Skewb, comença per la seva notació: els quatre eixos (U, L, R, B), la cantonada veïna que cal per al sledgehammer, i per què no hi ha gir doble. Totes les fórmules d'aquesta secció s'hi recolzen.
Veure la notació del Skewb →